13 jun. 2011

Per terres de maquis

Al final de la guerra civil espanyola un grup d'homes antifranquistes mantenien la lluita en solitari desde la clandestinitat, amagats a les muntanyes, eren maquis!
Aquest passat cap de setmana i amb l'excusa dels maquis, s'ha dut a terme la volta al Bages amb BTT, creuant indrets on aquests s'amagaven i així poder simbolicament esdevenir-ne un d'ells, superant aquest repte de gran duresa amb un total de 230km amb 7.000m d'ascens repartits en dues etapes.
Entre el gran nombre d'atributs que es poden donar a aquesta cursa, el que més s'ha de remarcar és que s'ha de seguir el track del GPS, que és amb una alta resolució i acuradíssim, i que ens guiarà pels més de 150km de corriols que la converteixen en una espècie de parc d'atraccions per la bici de muntanya, bé sinò fòs perquè la força de les cames no és eterna i al final també dessitges poder fer uns metres de pista o carretera. Però bé aquí està el repte.
El dissabte la cursa va ser tranquila. Ens varem ajuntar un grup d'una desena de corredors i varem anar fent a un ritme que a priori semblava tranquil però que ens va acabar passant factura al final de les més de vuit hores que ens va portar al grup de davant (però fins a catorze hores als últims). El companyerisme va ser excelent, amb el grup quan podiem parlavem, a vegades no podiem..., fins als últims vint quilòmetres en què es va obrir la beda i va tocar apretar, en el meu cas per arribar amb un grup de tres al davant.
La meta estava en una casa de colonies prop de Castellnou, on varem poder recuperar-nos i preparar les nostres màquines pel dia següent.
A dos quarts de vuit del matí sortiem en la segona etapa, que ens portaria a recorrer 105km més. Ja d'entrada el ritme marcat per la sortida va ser més alt, alguns me'n donen la culpa. El cas és que per evitar que em posessin entre les cordes als últims quilòmetres vaig decidir marxar sol i així va ser practicament des del quilòmetre trenta. Vaig tenir bones sensacions rodant molt ràpid ens els planers, lleuger en els corriols i sense errors significatius en el seguiment del track del GPS. Així doncs creuava l'arc d'arrivada amb un total de 14h35' , vint-i-quatre minuts per davant del segon i tercer classificats.
I què mes dir d'aquesta cursa... Ho té tot! Exigència física, orientació, alt nivell tècnic, bons companys, organització impecable, llegat històric... Així que ja ho sabeu, a buscar un GPS i a entrenar per l'any vinent, que això és el futur!

1 comentario:

  1. Enhorabona per al victòria Albert! Tu sí que estàs fet un Maqui-na!

    ResponderEliminar