Després d'unes setmanetes de preparació, per fi arriba la cursa. Aquest cop a Marroc, la Nissan Titan Desert, acompanyat d'en Fran i en David, i de molta més gent que hem anat coneguent pel camí i que no deixa indiferent.
Al final varen ser més de 470 quilòmetres en cinc etapes per pistes pedregoses del desert i l'Atles mitjà que ens varen portar de Errachidia a Ouarzazate.
La posició que vaig quedar el final va ser el 23è, per darrera dels meus companys d'equip en Fran 14è i en David 17è, tots tres barrejats entre grans figures del ciclisme com Heras, Olano, Gelabert, Tinker Juarez, Mauri i més actuals com Marc Trayter, Israel Nuñez... Un nivellàs.
A més també altres corredors com en Rafa, que va fer tot el recorregut amb una sola cama o Serafín Zubiri, que va participar amb un tandem.
La cursa va ser molt ràpida. Es va rodar pràcticament tota en grup, amb unes mitjanes properes als 30 km/h, i les etapes varen ser variades; les dues primeres i la última molt planeres i rodadores i la tercera i la quarta molt llargues i amb un desnivell important, tot el recorregut per pistes.
Quan s'arribava al campament al migdia, per alguns tarda, per d'altres nit; disposavem de totes les comoditats, labavos clavats sobre el terra del desert, restaurant amb buffet lliure, bar amb cervesa, i unes suites de luxe, jaimas a l'estil touareg, però amb matalasos pikolin, coixí i un adredon per poder-se abrigar de les nits fredes del desert! i l'endemà a tornar-hi.
Així doncs ens hem passejat pel desert i hem tingut la sort de poder-ho fer sobre la bici, passar per racons on es viu com fa 500 anys, veure uns paisatges impresionants i compartir roda amb mites del ciclisme i amb grans companys.
Ara què toca?... preparar la pròxima!
Molt be Albert!! Estic segura que l'has gaudit a tope!! Jo tinc un record molt diferent d'una etapa al desierto amb la bici fa molt anys, no vaig poder amb aquelles pistes de pedras... jejeje. ens veiem!!
ResponderEliminar