12 abr. 2010

Camí a la Titan... Brevet 300

Mai m'havia plantejat participar en una brevet d'aquestes. Sort que en Saül em va comentar que per correr la Barcelona-Perpinya-Barcelona, s'havia d'haver fet al menys una d'aquestes proves de 300 o 400 quilòmetres, i la primera que feien era la del passat cap de setmana a Manresa. Així doncs, enmig de la planificació de la Titan Desert, amb l'ajuda d'en Josechu, l'hi varem incloure.
Dos dies abans em vaig dedicar a entrar tot el track al GPS, ja que donen els punts de pas però la ruta no està marcada (més entrenament per la Titan) i a començar a pensar en tota la logística que comporta una proba d'unes 10 hores sense assistència.
La sortida era el dissabte a les 6 del matí del pabelló del congost de Manresa. I amb màniga curta i el cos protegit amb una bossa de basura (per cert perfumada) vam començar el periple que ens duria de Manresa a Alfarràs, d'Alfarràs a Alcarràs i d'allà a Manresa altre cop, passant per nombroses poblacions com Lleida, Mollerussa, Cervera, Calaf....
Jo ja de bon principi tenia l'objectiu de baixar de les 10 hores, així que d'entrada vaig fer el primer intent en solitari els primers quaranta quilòmetres, però absurds ja que embolicant-me pels carrers de Calaf, em va atrapar el piló. Després de 50 quilòmetres més donant relleus, vaig decidir dossificar-me i recuperar-me bé per fer un nou atac que fòs definitiu. I així va ser, després de sellar el passaport al control d'Alfarràs, vaig veure que la gent tardava a agrupar-se i vaig pensar "aquesta és la meva", així doncs vaig començar a marxar, sol i rodant a més de 40 km/h i a 160 pulsacions per les inacabables rectes de la franja, amb l'ombra del grup al darrera, però conscient de que em quedaven 170 km d'escapada si volia ser el primer en arribar a Manresa.
Varen ser més de cinc hores d'apretar les dents, menjar platans, barretes, gels, gominoles, fuet, parar a fer una Coca-Cola, fins arribar a l'últim portet, ja arrivant a Fonollosa, on quan de nou vaig mirar enrera em vaig adonar que no tenia ningú a menys de 10 minuts.
Així doncs em vaig disposar a fer l'última baixada relaxat, disfrutant de la ruta i satisfet d'haver assolit l'objectiu, ja que em plantava a Manresa després de 9h16', amb 301 km a les cames, i pitjor: al cul! després d'haver fet sol més de la meitat de la ruta, primer destacat a 8 minuts del grup.
O sigui que... no es val a badar que la Titan s'acosta!!!

1 comentario:

  1. Com tot un campió!! Vas demostrar què tenim al cap els raiders!! Com n'hem d'apendre!! Enhorabona per la gesta, tot i que si es torna a presentar l'ocasió, amb en Miquel ens escapem amb tu!jeje! Fins aviat!

    ResponderEliminar