Récord absolut a la Cursa del Llop

Després de mesos de preparació direcció al raid Expedition Idaho http://www.expeditionidahorace.com/ , aquest cap de setmana tocava un dels objectius intermitjos per veure que tal assimilavem els entrenaments i la veritat és que la valoració només pot ser boníssima.

La Cursa del Llop és una prestigiosa cursa multidisplinar de dos dies de durada que te lloc a les terres de l'Ebre. El premi perseguit pels seus participants és la preciada plàtera del llop de nou-cents grams de bronze banyada amb plata només accessible a aquells que completen totes les probes del cap de setmana en el temps previst. Però els aspirants a llops, a més, comparteixen terreny de joc amb especialistes en cadascuna de les probes, ja sigui perquè fan tan sols una de les modalitats o formen part d'un equip de relleus.

Tot començava a Tortosa amb una marxa cicloturista. Cent vuitanta quilòmetres entre els Ports i el Delta que miravem de passar ràpidament i sense massa desgast per afrontar la resta del dia. Al final 5h28' i sisè de la general amb 1700m de desnivell. I comença l'estrés. Una hora per prendre una refrescant dutxa d'aigua freda, menjar una mica, beure molt, ficar-se la roba de Rondo-Team i a còrrer. Recordava una etapa especialment dura de l'any anterior, així doncs vaig sortir amb molt de seny, xino xano, deixant marxar al primer grup. Però aviat vaig entrar en cursa i vaig començar a apretar. Vaig posar el pilot automàtic, el pulsòmetre clavat a 160ppm i llavors vaig poder anar avançant gent. Tant és així que al punt més alt m'anunciaven que ocupava la cinquena posició! Després d'una dura baixada i un llarg troç de pla asfaltat, amb la visita d'alguna lleu rampa als ísquios, vaig arribava a l'Ampolla havent perdut només un parell de posicions i amb una crono de 3h02' en els 32km de cursa de muntanya amb més de 800m d'ascens. Un bany al mar, deu minuts prenent el sol, entrepar de pernil, roba seca, xaleco, pala i a tornar-hi! Sense adonar-me'n estava sobre el flamant Surf-Ski Epic que el piragüisme del Club Natació de Banyoles m'havia facilitat. La sortida va ser ràpida, no vaig poder aguantar l'onada del primer, però al final vaig poder palejar a bon ritme i completar l'última secció del dia de 16km en kayak de mar en segona posició amb un temps de 1h32'. I el millor premi, l'arribada a la platja de riumar il·luminada per una màgica posta de sol.

Recollir el material i sopar de germanor amb tota la manada de llops, per compartir l'experiència del primer dia, i mentalitzar-nos per la segona etapa, era el que ens quedava abans de ficar-nos al llit per dormir cinc horetes i començar ben d'hora el diumenge.

I tal dit tal fet, a les sis del matí, completament tapats per evitar l'atac dels mosquits, ens disposavem a remontar "lo riu" desde Deltebre a Tortosa, total 24km que es van poder completar en 2h38' i en tercera posició. Va ser una secció bonica, però amb uns petits problemes tècnics que em varen fer perdre uns quants minuts, vaig haver de parar fins a sis vegades per treure algues enredades al timò de profunditat, però en fi... coses que passen. Entre tant ja haviem arribat a la secció estrella de la cursa, l'espectacular pujada al Caro. Com va dir l'Enric (organitzador de la Cursa del Llop), és una mitja marató com qualsevol altre... però puja! I sí, sí, puja tant com 1100m per una revirada carretera asfaltada. Aquesta part del trofeu, és la més professional amb presència de grans atletes com Agustí Roc, amb unes cronos de vèrtic. Per mi d'entrada l'objectiu era sobreviure fins al km 10, llavors al trobar-me en carrera, vaig pujar el ritme però sempre amb el cap a l'última prova, la volta als ports amb BTT. Al cap de 2h17' ja estava a dalt, i al cap de dos minuts ja estava vestit de ciclista, per rubricar el cap de setmana.

I així, després de més de quinze hores acumulades d'activitat intensa, em tocava competir en el meu medi natural, la bicicleta de muntanya. En donar el tret de sortida vaig intentar aguantar al grup del davant, però aviat vaig veure que no tenia tanta força a les cames. M'ho vaig replantejar i vaig baixar a un ritme que em fòs cómode i esperar a veure si més endevant podia apretar un xic més. I al cap de dues hores, en entrar a un corriol tècnic, entre pla i baixada, vaig començar a moure les cames amb facilitat i la progressió va ser sorprenent fins i tot per mi. Vaig remontar fins a vint posicions, i a quatre hores del final de la proba, però ja sabia que aguantaria el ritme. Va ser una sensació brutal, i a més pensant... com pot ser el cos humà capaç de donar aquest rendiment amb tot aquest tute? Però buenu, senzillament vaig acabar disfrutant molt, posant-me dret i apretant a tope les pujades, rodant al màxim amb pla i finalment sentenciant la proba entrant a meta amb un temps total de 21h10', el millor registre de la proba completa fins al moment, en dinou edicions, i tot i que encara estan lluny de les vint que volia intentar baixar... crec que a vegades ens marquem objectius sense saber si els podem assumir, però que en l'intent de la seva consecució donem el millor de nosaltres mateixos.

Així doncs així acabo, un increible cap de setmana disfrutant de les Terres de l'Ebre, de la seva agradable gent, l'espectacular organització, els nombrossos companys que ens hem recolzat i la increïble afició que ha animat al màxim als llops, i content d'haver pogut aconseguir la plàtera un any més.

Tota la informació a www.cursadelllop.com