Tramunbike 2010

Quina emoció tornar a còrrer la tramunbike, la meva tercera tramun. Una cursa que recorre els millors corriols desde Olot fins a Salt, aquest any 42 km de "single track", que posen al límit la tècnica, el físic i les bicis dels corredors.

A la sortida, figures del BTT català com Marc Trayter, Joan Llordella, Morata, Collados, Almendros, Viñas... que feien carísimes les primeres posicions i un total de 60km per endevant.

Per començar, com és costum des de fa vàries edicions, la pujada a Xenacs. Cinc quilòmetres de carretera amb més de 500m de desnivell, on cauen pals per tot arreu (algú fins i tot gasta tots els cartutxos), per arribar al mirador, des d'on es pren al corriol que ja no es deixarà fins a Constantins, i que és un constant puja i baixa, sobretot baixa, passant per uns corriols espectaculars, que personalment m'atreviria a dir que és el millor traçat que he fet mai amb BTT.

Quan vaig arribar a dalt els Xenacs, anava en desena posició, pensava mira ja estic al "top 10", que senzill! I apala, rera tres ciclistes a roda, per aquells senders, ratoners, plens de pedres i arrels, però enguany amb una adherència increible, amunt i avall, fins que vaig enganxar una pedra i vaig destalonar la coberta! per sort ràpidament vaig gastar una bomona d'aire comprimit i vaig poder seguir, però al cap de poca estona tornava a anar sene aire... aquí vaig pensar que podia tenir greus problemes, però per sort una altre bombona de CO2 em va durar ja la resta de cursa.

Ja en aquells momens ocupava la posició 12, darrera en Xevi i en Jordi de radikal, i allà vaig estar una bona estona, en que vaig perdre una mica el ritme de cursa... però un cop passat l'Hostal del Fang, no sé que em va venir que vaig començar a pedalar fins que vaig atrapar a en Perto, i ja plegats varem arribar fins a meta passant a tres ciclistes més, i fent l'últim tram de planer a roda a tota pastilla i arrivant a meta en cinquena posició, i amb una mitja de 17 km/h!!

Així doncs un resultat boníssim a una de les tramunbikes més disputades, que va guanyar en Marc.

Titan Desert 2010!!

Després d'unes setmanetes de preparació, per fi arriba la cursa. Aquest cop a Marroc, la Nissan Titan Desert, acompanyat d'en Fran i en David, i de molta més gent que hem anat coneguent pel camí i que no deixa indiferent.
Al final varen ser més de 470 quilòmetres en cinc etapes per pistes pedregoses del desert i l'Atles mitjà que ens varen portar de Errachidia a Ouarzazate.
La posició que vaig quedar el final va ser el 23è, per darrera dels meus companys d'equip en Fran 14è i en David 17è, tots tres barrejats entre grans figures del ciclisme com Heras, Olano, Gelabert, Tinker Juarez, Mauri i més actuals com Marc Trayter, Israel Nuñez... Un nivellàs.
A més també altres corredors com en Rafa, que va fer tot el recorregut amb una sola cama o Serafín Zubiri, que va participar amb un tandem.
La cursa va ser molt ràpida. Es va rodar pràcticament tota en grup, amb unes mitjanes properes als 30 km/h, i les etapes varen ser variades; les dues primeres i la última molt planeres i rodadores i la tercera i la quarta molt llargues i amb un desnivell important, tot el recorregut per pistes.
Quan s'arribava al campament al migdia, per alguns tarda, per d'altres nit; disposavem de totes les comoditats, labavos clavats sobre el terra del desert, restaurant amb buffet lliure, bar amb cervesa, i unes suites de luxe, jaimas a l'estil touareg, però amb matalasos pikolin, coixí i un adredon per poder-se abrigar de les nits fredes del desert! i l'endemà a tornar-hi.

Així doncs ens hem passejat pel desert i hem tingut la sort de poder-ho fer sobre la bici, passar per racons on es viu com fa 500 anys, veure uns paisatges impresionants i compartir roda amb mites del ciclisme i amb grans companys.
Ara què toca?... preparar la pròxima!