Avui m'he decidit a obrir el blog, i he vist que feia més de sis mesos que no hi deia res. Són els sis mesos que ha tardat el meu cos i el meu cap a estar a punt per tornar-hi. Després de la cursa, vaig necessitar dos mesos més per començar a creure que tornaria a competir en condicions. Com que m'agrada fer bé les coses vaig començar amb una pretemporada, bastant completeta, mentre m'anava fotent d' ósties contra les portes que em tancaven, o que no m'obrien els patrocinadors que no creien que un projecte de raids o de multiesport pogués tenir exit. Doncs bé, encara que sembli mentida del meu esport es pot viure. A Brasil, Sudafrica, Novazelanda, Suecia, Estats Units... Sí, de l'esport que sóc campió del món juntament amb els meus companys Stuart, Jacky i Mimi, que sí en viuen i són reconeguts als seus païssos com a tals.
La pretemporada m'anava donant forma, fins que just tres dies abans de la primera cursa per anar agafant xispa, patapam, una caiguda amb bici em va costar un esquinç intercostal que em va deixar uns quants dies tocat. Concretament quinze dies, fins a la sortida del campionat d' Espanya de Raids, i la veritat no estavem tant malament... Tot i haver-me d'arrossegar en algun treking. La meva sort, el debut de la meva estimada Leslie Rekow en raids de més d'un dia, amb lo qual l'havíem de cuidar. Maleuradament no varem passar la nit i ens varem retirar per una lesió, tot i que crec que la meva falta de forma va ser la que ens va allunyar de les primeres posicions i d'haver estat al davant les coses haguessin estat diferent.
I el calendari seguia. Passavem de una pretemporada lógica i suau a les primeres competicions de l'any separats per un descans total de quinze dies. Al següent cap de setmana marató de muntanya de Banyoles, vam acabar, i al cap de dues setmanes més el Campionat d'Europa de 24h solo mountain bike. Cursa en la que ja esperava estar bé. Però quan no es pot no es pot. I quan portavem sis hores de cursa i ocupava el cinquè o sisè lloc, vaig veure clar que no ho acabaria tot, així que vaig plegar, per poder seguir amb la meva preparació; i l'endemà ja tornava a estar sobre la bici fresc com una rosa. I dues setmanes després hi tornavem a ser a la Emmona (trail de 47km i +4000m), i tornava a aplicar el mateix principi. Després de quatre hores de cursa disfrutant, anant ràpid i en zona de top 10, m'assentava a un prat a pendre el sol i a escoltar música esperant a la Leslie, que venia amb la Laura i amb les quals vaig compartir quatre entretingudes hores més, satisfet, al menys de saber que el meu sentit comú em permetria pujar a la bici l'endemà mateix.
Per aquí mig també em descuido mencionar el raid illa de rodes, on amb la Leslie també vam fer un bon paper quedant tercers. La Leslie, amb qui espero compartir molts raids més a partir de ja.
I aquí estem. Per fi en forma. Lluny de l'óptim però en un punt més que acceptable. Recalculant la temporada d'enguany, cosa que s'anira fent sobre la marxa. De moment la setmana vinent fem parada al raidaran. Campionat de catalunya i primer graó per poder arribar a disputar el mundial d'enguany. L'equip, de gala: Albert Vilana, Arnau Julià, Uxue Fraile i jo. Primer raid de l'equip. Nom de l'equip: No Sponsor... Perqué us en feu una idea. Esperem poder emplenar aquest vuit que tenim per la próxima!
I ja aprofito per agrair a les marques que sí colaboren, que les teniu a la dreta de la pantalla! Esperem pogueu llegir una entretinguda crónica del raidaran d'aqui dues setmanetes, i amb sort poder-vos presentar un nou nom! Seguiu el raid online!!!
